L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a través de la regidoria de Patrimoni, ha executat la segona fase d’excavacions i restauració de l’antiga Plaça de la Sal de la Xanga, a l’interior del Parc Natural de ses Salines, després de la primera fase que es va executar el 2020, quan es va posar al descobert una plaça que fins llavors romania enterrada. Aprofitant el final d’aquesta nova campanya, que s’ha centrat a la zona pública propera al mar i que a dia d’avui és la que major pressió humana rep, s’ha procedit al tancament d’aquesta zona al pas de vehicles, amb una tanca automàtica situada al camí d’accés a la Xanga, 400 metres abans de la torre de sa Sal Rossa.
Pel que fa a la segona fase d’excavació, descobriment, consolidació i restauració de la gran plaça empedrada amb còdols, part de la qual es va deixar al descobert en la primera fase, s’ha seguit amb el treball d’aquesta gran explanada, que servia per emmagatzemar la sal abans d’embarcar-la a través del moll del quan encara queden vestigis a la costa.
«Des de l’Ajuntament reiteram el nostre compromís amb l’estudi i la recuperació en la mesura de les nostres possibilitats de tot aquest conjunt», ha explicat l’alcalde, Ángel Luis Guerrero, que ha explicat que en aquesta segona fase s’han invertit 18.000 euros que ha finançat l’Ajuntament en solitari. Per les properes fases ha insistit que «serà necessari comptar amb el suport de més administracions i creim que la importància del que estam trobant fins ara justifica el seu suport».
La regidora de Patrimoni, Ángeles Marí, ha recordat que l’antiga plaça de la sal, on s’acumulava el mineral abans d’embarcar-lo a l’antic port saliner que hi havia en aquest punt «és un àmbit que ja sabem que ocupa més de 6.000 metres quadrats, des de la torre de sa Sal Rossa fins als aljubs més propers. Ens urgia investigar la part més propera a la mar, que no una àrea molt grossa però és la que corria més perill per l’amenaça de l’erosió i el trànsit».
Precisament, la regidora de Medi Ambient de Sant Josep, Mónica Fernández, ha dit que a partir d’avui «recomanem a les persones que vulguin visitar aquest indret i la propera torre de sa Sal Rossa que deixin el cotxe a l’aparcament del final de Platja d’en Bossa i fer l’últim tram del camí caminant o en bicicleta. D’aquesta forma complim el compromís d’alleugerir la pressió humana sobre un dels punts més delicats del nostre litoral i contribuïm a visualitzar que estam a un indret protegit, una acció que fa temps que esperaven els vesins de la Xanga i que a la fi podem donar per complida».
Fernández ha detallat que la porta que ha instal·lat l’Ajuntament funcionarà a través de comandaments a distància, dels que s’han repartit 70 entre els usuaris de les 45 casetes varador que hi ha a l’àrea i les nou cases d’aquest indret, a més de personal d’emergències i del Parc Natural. La tanca s’ha situat «a un punt que permet donar la volta amb comoditat, 400 metres abans d’arribar a la torre de sa Sal Rossa».
El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, ha agraït la tasca feta pel personal del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i de l’Ajuntament de Sant Josep en la recuperació de la zona de la Xanga. «Mantenir el patrimoni etnològic d’aquest indret és imprescindible per crear consciència ciutadana sobre la importància de conservació dels espais naturals». En aquest sentit, Mas ha apuntat que el tancament de la Xanga, tal com recull l’Estratègia de Mobilitat del Parc, «facilitarà l’accés a peu a la zona i la disminució de trànsit rodat».
Pel que fa a la campanya de recuperació de la plaça de la sal, l’equip d’arqueòlegs dirigit per Josep Maria López Garí han actuat a una superfície de 360 metres quadrats, la zona més propera a la mar i més afectada pels elements i el pas del temps, i han descobert un altre gran tram empedrat de la plaça de sal, «que es troba en condicions de conservació força irregulars, amb un sector menjat per la mar, un tram en bones condicions i un altre desaparegut per la construcció d’una canalització d’època moderna que va destruir part de l’empedrat».
Les feines han començat amb la consolidació i restauració del tram recuperat a la primera fase, amb la reconstrucció d’una sèrie de grans forats provocats pel tràfic de vehicles i per la construcció d’un ‘xiringuito’ que hi va haver en aquest espai als anys 80 del segle XX que varen afectar greument a l’empedrat de la plaça. En la restauració s’han recuperat materials originals (còdols) que hi havia escampats pels voltants i a la mar per retornar-los a la seva posició original.
A continuació s’ha iniciat l’excavació de la zona marítim-terrestre per tal de documentar si el paviment s’havia conservat en aquesta zona coberta per terra i runes i en quines condicions, per tal de valorar la seva restauració i consolidació de cara a una nova fase. En aquesta fase també destaquen els arqueòlegs «l’aparició de part d’un canal de desguàs de la plaça de la sal, que desembocava vora el moll». Així mateix, s’han trobat «els fonaments d’una caseta varador del segle XIX, de la que només quedava part d’una cantonada, i que s’havia construït directament sobre l’empedrat», ha comentat Garí com a curiositat. Finalment s’han realitzat dos sondeigs en la zona en que la plaça s’uneix al moll on es carregava la sal per tal de veure i documentar la connexió entre aquestes dos estructures.
Davant la necessitat imminent de documentar exhaustivament el moll de càrrega, que com la resta del conjunt mai havia estat estudiat ni documentat, amb l’agreujant que es troba molt afectat per l’erosió marina, en aquest 2022 s’ha realitzat una documentació gràfica d’aquesta estructura. Aquí s’han pogut identificar, entre d’altres, diverses fases constructives, els materials constructius o les patologies. S’ha actuat sobre la superfície del port i també dins la mar, descobrint part del moll que es trobava enterrada sota la sorra i baix pedres que s’havien abocat en època moderna en un intent de que la mar no el fes desaparèixer. Amb tot això s’ha elaborat una planimetria detallada que servirà com a base d’un estudi més profund i permetrà valorar la possibilitat de restaurar algunes zones amb les pedres originals que es troben per las rodalies.
Tot aquest àmbit forma part del primer port saliner junt amb l’embarcador pròxim, que està documentat des del segle XVI i va deixar d’estar en ús al segle XIX. La indústria salinera estava molt vinculada també a la salaó i la pesca de la tonyina amb les almadraves de la Torre de ses Portes, com corrobora el mateix topònim de la Xanga, derivat de la denominació en llatí de la taula que es feia servir per especejar els túnids.
