El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, també anomenat Dia Internacional de la Dona, reivindica i visibilitza la lluita de les dones pels seus drets, participació i reconeixement, en peu d’igualtat amb els homes, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona.
Enguany, la pandèmia de la COVID-19 ha posat de rellevància la precarietat estructural del nostre sistema. Estam davant una situació de crisi social i econòmica i no podem permetre una resposta sense perspectiva de gènere que accentuï les desigualtats que viuen les dones.
Les dones han estat les protagonistes, tant en l’àmbit sanitari, en ser elles la immensa majoria de persones treballadores, com en l’àmbit de l’atenció, assumint una major càrrega de feina a la llar. Les dones realitzam una part molt important dels treballs essencials i aquests treballs són fonamentalment precaris.
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), les dones suposen el 85% del personal que treballa a les residències de majors i persones dependents on s’han donat les pitjors xifres de defuncions. També són majoritàries en altres serveis essencials com són el comerç i l’alimentació, la neteja i representen la pràctica totalitat de les empleades de la llar. Totes feines feminitzades i precaritzades.
A això se suma el desigual repartiment de les tasques de tenir cura. El 70% d’aquestes tasques són realitzades per les dones, a les quals moltes han sumat el teletreball, la cura i sustentació de les persones de la casa, una sobrecàrrega de feina que no s’ha vist resposta amb mecanismes de corresponsabilitat des de tots els àmbits: administracions, empreses i llars. Especialment afectades estan les famílies monoparentals, de les quals vuit de cada deu tenen a una dona al capdavant.
S’estima que la crisi econòmica provocada per la pandèmia també afecti més les dones ja que no hem d’oblidar que tenim major taxa de desocupació i que això s’accentua entre les persones joves.
Enfront d’aquesta situació, s’han elaborat pactes per la recuperació econòmica en tots els nivells de l’administració per a incidir i compensar els efectes de la pandèmia. Però no s’ha inclòs la perspectiva de gènere que seria el que evitaria una reculada en els drets adquirits ja que en les crisis anteriors s’ha produït un increment de les desigualtats i un reforç de les discriminacions.
La majoria de dones es troben en les posicions més precàries i vulnerables, en l’aspecte laboral i en el social, i si no realitzem polítiques que posin la protecció de les persones en el centre, patiran pitjors conseqüències.
Per això és inevitable parlar de redistribució de la riquesa mitjançant un sistema fiscal just que permeti la cobertura de les necessitats socials. Necessitam un canvi de lògica que col·loqui les atencions en el centre, les necessitats de les persones com a prioritats i desplaci l’obtenció de benefici com a únic motor de la societat.
Aquest 8M el moviment feminista treballa per ocupar l’espai públic d’una altra manera, visibilitzar els efectes de la pandèmia sobre la vida de les dones.
Però també reclamant recursos públics de conciliació que s’adaptin a les necessitats de les famílies i el seguiment del Pla Em Cuida perquè no suposi aprofundir l’assumpció de tenir cura dels altres només per les dones.
Les dones migrants són relegades i forçades als treballs més precaritzats i alhora dels més essencials, com el treball domèstic i de cuidar o la recollida de la fruita. Tot això patint negació de drets, abusos laborals i situacions de violència masclista que han de deixar invisibilitzades i tallades d’arrel. Per això són necessàries unes polítiques d’estrangeria que respectin els drets humans i unes polítiques públiques estatals que creïn alternatives per a les treballadores migrants en situació administrativa irregular, que lluitin contra la seva exclusió i abús en el mercat laboral i que les protegeixi del tràfic i la prostitució per a sortir de la pobresa.
Les dones en situació d’explotació sexual no s’han vist protegides en aquest context ni s’han garantit mesures efectives per al tancament d’aquesta activitat malgrat el risc per a la salut.
La pandèmia ens ha tornat a relegar a les dones a la llar, desplaçant-nos de l’espai públic. No podem permetre retrocedir en la rellevància que la perspectiva de gènere impregni la reconstrucció social i que el teletreball no suposi fer-nos desaparèixer de l’espai públic i la presa de decisions. Continuem sent invisibles en la història per la qual cosa continuarem potenciant totes les actuacions que recuperin la nostra memòria històrica i serveixin de referents a les dones actuals i futures.
També enguany s’ha impulsat la llei de llibertat sexual imprescindible per a garantir el consentiment i fer entendre que només sí és sí. I és que queda molt camí per recórrer en aquest sentit i és imprescindible que s’acompanyi d’una educació afectivosexual des de la igualtat i la diversitat sexual, identitat i/o expressió de gènere i que eduqui els homes en una masculinitat no violenta.
Per aquestes i moltes més raons és necessari que aquest Ajuntament es comprometi amb potenciar i implantar la perspectiva de gènere en les actuacions que desenvolupa i evitar que aquesta crisi augmenti les desigualtats i les discriminacions per a la qual cosa és necessari canviar els models actuals, per models d’igualtat, justícia, paritat, llibertat, diversitat i democràcia.
Avui, el feminisme continua sent imprescindible per a revertir la desigualtat, lluitar contra la intolerància i l’odi i transformar la societat.
