1. EL SISTEMA POSIDÒNIA-PLATJA-DUNA
1.1 La Posidònia
La Posidonia oceanica no és una alga sinó una planta, que creix en un fons arenós, i que només existeix al Mar Mediterrani. Les seves fulles verdes són llargues i aplanades i poden arribar a fer fins a un metre i mig, i formen grans praderes en el fons marí. La mitjana de vida dels seus brots és d’uns 30 anys.
Les praderies de Posidonia oceanica de Sant Josep de sa Talaia són les millor conservades de tot el Mediterrani. Per la seva importància són considerades hàbitat de protecció prioritària per la Unió Europea i han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 1999.
1.2. Quina és la seva funció?
Les posidònies tenen un paper molt important en els ecosistemes marins, ja que afavoreixen el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins. Són la guarderia del mar, zona de posta i de desenvolupament d’alevins i cries de peixos i organismes marins. A més realitza altres moltes funcions bàsiques com la producció d’oxigen, filtració de nitrats i nitrits, mantenint les aigües netes i transparents, preservació les platges de l’efecte erosiu de l’onatge i manteniment la dinàmica natural dels sistemes dunars.
1.3. El sistema litoral
Les platges són un sistema dinàmic composat de diversos elements relacionats entre si de tal manera que formen un continu que va des dels fons marins fins més enllà dels sistemes dunars.
Així, en primer lloc trobem les praderies de Posidonia oceanica (1), que protegeixen la costa i estabilitzen els fons marins, depuren les aigües i són l’hàbitat on viuen i es reprodueixen moltes espècies marines.
El fons marins també presenten zones rocoses (2), que també són hàbitat de multitud d’espècies. Les fulles mortes de posidònia s’acumulen a la platja (3), on atenuen la força de les ones i retenen la sorra de la platja. La platja pròpiament dita (4) es compon d’una barreja de materials sedimentaris, restes de closques de mol·luscos i crustacis i restes de Posidònia.
Els sistemes dunars (5) actuen com a reservori de sorra per a la platja i són hàbitat d’espècies animals i vegetals adaptades a viure en condicions d’alta salinitat i falta de substrat fix. Les dunes fixades per la vegetació formen part del que es coneix com bosc litoral (6) amb presència de savines (Juniperus phoenicea) i mata (Pistacia lentiscus).
2. GESTIÓ DE LES RESTES DE POSIDÒNIA
2.1. La gestió de la posidònia a Sant Josep de sa Talaia
La posidònia té un paper molt important en la formació de les platges com a organisme viu, però també com a organisme mort. Les fulles mortes de Posidònia s’acumulen a la platja, on atenuen la força de les ones i retenen la sorra de la platja davant dels temporals de mar. La conservació de les platges depèn en gran part de l’acumulació d’aquests materials.
A més, la platja pròpiament dita es compon d’una barreja de materials sedimentaris, restes de closques de mol·luscos i crustacis (la majoria dels quals arriben juntament amb la posidònia) i restes de posidònia, que forma capes que retenen i protegeixen l’arena i amb el temps es degraden fins a formar part de la platja.
En aquesta imatge s’observen les capes intercalades d’arena i posidònia
Fins fa uns anys la tònica habitual en la gestió d’aquestes restes ha estat la seva retirada durant tot l’any. Aquesta retirada moltes vegades s’ha realitzat sense prendre mesures per minimitzar la retirada d’arena juntament amb la posidònia, perjudicant en alguns casos la platja per pèrdua de sediment. Aquesta posidònia barrejada amb arena s’enviava majoritàriament a l’abocador.
A dia d’avui som conscients del paper fonamental que juguen aquestes restes naturals però sabem també que l’activitat turística, principal pilar econòmic del municipi, fa recomanable la retirada d’aquestes restes durant els mesos d’estiu.
És per aquesta raó que des de fa uns anys s’estan introduint una sèrie de criteris tècnics i ambientals per tal de reduir l’impacte que té sobre la platja aquesta actuació i basat en els següents principis:
- Retirar la posidònia només en temporada turística (abril a octubre) el que permet que les platges estiguin lliures de posidònia durant l’estiu.
- Realitzar operacions d’anivellament i enterrament de posidònia en petites quantitats.
- Millorar les operacions a la platja i la maquinària emprada per reduir al mínim la retirada d’arena amb la posidònia i l’impacte sobre el perfil natural de la platja.
- Emmagatzemar la posidònia en punts d’acumulació per tal de poder retornar-la-hi.
- Retornar al final de temporada la posidònia retirada a la platja, i recuperar també l’arena que s’havia extret de forma inevitable amb la retirada de posidònia. Per altra banda la posidònia morta, amb el temps, també passarà a formar part de la platja.
Amb l’aplicació d’aquests criteris podem aconseguir l’objectiu principal, que és intentar simular els processos naturals de la dinàmica litoral i del sistema platja duna per afavorir el manteniment i conservació de les platges i que aquest objectiu no afecti la temporada turística.
La gestió de la posidònia al municipi de Sant Josep de sa Talaia s’inicia aproximadament a principis d’abril (abans de Setmana Santa) i les platges es mantenen lliures de posidònia fins a mitjans o finals d’octubre (en funció de la platja, de la temporada i del temps), moment en què es realitza el retorn de les restes a la platja. Un cop retornada la posidònia a la platja es deixa que la natura actuï. És a dir, la gestió fora de temporada consisteix a no tocar la posidònia fins a l’inici de la temporada següent.
El fet de no dur la posidònia a l’abocador també suposa un estalvi econòmic. A més, es segueix aprofitant una petita part en terrenys, corrals i cases antigues.
Evidentment, a part de la gestió de la posidònia, durant la temporada turística es realitza la neteja i garbellat de la platja per tal de retirar residus i adequar-ne l’estat.