L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia entrega per primera vegada la distinció d’honor de la Medalla d’Or, que rebrà l’arquitecta Isabel Martínez León per la seva intervenció fonamental per evitar la urbanització de tota la zona de l’actual Parc Natural de ses Salines, als anys 70, en la defensa de la legalitat. Al voltant d’aquest acte solemne, que tendrà lloc el proper divendres, 24 de febrer, a l’Auditori Caló de s’Oli a partir de les 20 hores, s’han organitzat dos esdeveniments paral·lels per situar en el temps aquella lluita pel territori front a l’especulació i la corrupció urbanística enquistada a les administracions durant l’última etapa de la dictadura i que varen marcar especialment la transició a la democràcia a la nostra illa.
Martínez era l’arquitecta municipal de Sant Josep i es va oposar junt amb qui llavors era l’alcalde, José Tur Serra, ‘Coques’, al pla parcial promogut per construir més de 20.000 habitatges i places turístiques a un paratge que llavors era verge. Per aquesta oposició tots dos varen patir represàlies, l’alcalde va ser destituït de manera fulminant i l’arquitecta va ser acomiadada després de fortes presions que varen tenir conseqüències fins i tot en la seva salut. Però per damunt de tot, els dos, especialment la sòlida argumentació tècnica de Martínez, aconseguiren frenar i desactivar el macroprojecte que hauria representat aixecar una ciutat de milers de persones a un municipi que llavors tenia menys de 5.000 habitants, com es reconeix en la resolució del plenari municipal de gener passat on es va acordar per àmplia majoria (amb l’abstenció del PP) la concessió de la Medalla d’Or.
Els actes paral·lels, en els que col·labora el Consell d’Eivissa, comencen demà amb la inauguració d’una exposició que repassa aquella època i amb l’estrena del documental ‘La transició a peu de carrer’ el proper dissabte, 25 de febrer, una producció de Pauxa Films per al Consell codirigida per Pablo Alcántara i Antonio Viñarás que recull el testimoni de diverses personalitats destacades d’aquella etapa a l’illa. Serà a les 19 hores a l’Auditori.
Viñarás, que també és autor del guió, ha explicat d’aquest treball que es va completar el 2019, però per causa de la pandèmia «no es va poder estrenar. Així, la primera projecció es farà coincidint amb l’entrega de la Medalla d’Or de Sant Josep «a una dona que es va enfrontar a l’establishment de l’època ì sense la qual no hauria estat possible la movilització social posterior per salvar ses Salines, que és una de les fites de la transició a Eivissa, quan s’agafa consciència de la protecció del territori i es perd la por a sortir al carrer per reivindicar-la».
El documental, de 90 minuts de durada, repassa el període entre el 20 de noviembre de 1975, quan mor el dictador Franco, i l’1 de gener de 1986, quan Espanya entra a la CEE, precursora de l’actual Unió Europea. Espanya i Eivissa viuen entre aquestes dues dates un dels períodes més intensos i fructífers de la seva història recent. A través de la mirada i els records de personatges destacats de la vida política i cultural insular de l’època, amb el suport d’imatges dels arxius de RTVE, el PCE i el Consell d’Eivissa, es recorden algunes de les principals fites històriques del període, com la legalització del Partido Comunista de España, el cop d’Estat del 23-F o els diferents procesos electorals, però també aquells altres de caràcter insular que marcaren l’inici d’una nova etapa, com la creació de l’Assemblea Democràtica d’Eivissa i Formentera, el primer tancament de treballadors de l’hoteleria o la primera manifestació de la democràcia, que portava per lema ‘Ses Salines, Parc Natural’.
A l’audiovisual són entrevistats Pilar Bonet, Merche Chapí, Felip Cirer, Josep Maria Costa, Lurdes Costa, Neus Escandell, Antoni Marí Calbet, Josep Marí Marí, Isidor Marí, Vicent Marí Prats, Josep Marí Ribas, Antònia Marí Tur, Joan Marí Tur, Abel Matutes, Antoni Planells ‘Malalt’, Joan Prats Bonet, Marga Prats, Enrique Ramon Fajarnés, Miquel Ramon, Jaume Ribas Prats, Isabel Riera Calbet, Maribel Torres, Nèstor Torres y Joan Tur.
Abans de l’estrena, aquest dijous, 23 de febrer, i també a l’Auditori Caló de s’Oli s’inaugura a les 19 hores l’exposició ‘Eivissa, 1975-1985. La Transició a peu de carrer’, comisariada per Viñarás, que també ha estat l’autor dels textos, dissenyada per Álvaro Giménez pel Consell d’Eivissa. Aquesta mostra ja es va poder visitar a Sa Nostra Sala entre el desembre de 2017 i febrer de 2018 i es divideix en tres etapes.
• «Españoles: Franco, ha muerto». Narra el que va passar a Espanya i Eivissa entre la mort de Franco i les eleccions a Corts Constituents, el 15 de juny de 1977, amb la fita fonamental de la legalització del PCE.
• «Puedo prometer y prometo». Es centra en la figura d’Adolfo Suárez, l’ aprovació de la Constitució de 1978 i les eleccions generals i municipals de 1979, així com la creació del Consell d’Eivissa.
• «Por consiguiente». Repassa la descomposició de l’UCD, el cop d’Estat del 23-F, l’arribada al poder de Felipe González, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i el referèndum de permanència a l’OTAN, per acabar amb la firla de l’adhesió a la CEE.
