L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha presentat aquesta tarda ‘Comerços històrics de Sant Josep de sa Talaia’, un recull qualitatiu dels 61 petits comerços i botigues dels que s’ha trobat evidència des de finals del segle XIX i fins a l’actualitat. De fet, la botiga més antiga que han documentat les autores, les periodistes Bea Rosselló i Luciana Aversa, és la de Can Sifre, que obre portes al voltant del 1870, i la més jove és la que des de 1983 serveix a la zona des Codolar. No entren en el recull les diverses modalitats de nous comerços detallistes com supermercats ni aquells que han estat més aviat negocis d’hosteleria i restauració, només els que es considera «la botiga del barri, sigui aquesta la seva única activitat o no», com ha explicat la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Pilar Ribas, en la presentació. Ribas ha considerat davant els asistents a l’acte, que s’ha fet al Centre de Cultura Can Jeroni que «el petit comerç local ha tengut un paper important en la vertebració del nostre territori i sovint ha set el punt de trobada on es relacionaven els veïnats d’un municipi tan dispers i divers com Sant Josep». Per Ribas, aquest recull històric «és un deute amb tots aquests negocis, ‘colmados’ i botigues de queviures, especialment per tots els que encara aixequen la persiana cada matí, que són més de la meitat dels que s’han documentat».
De fet, segons ha explicat Rosselló, la seva feina ha consistit en documentar els comerços existents per entrevistar en profunditat les persones i famílies al front del negoci, si encara era obert, o anar a buscar els descendents en les que han tancat. Del llistat de 61 petits comerços que hi ha evidència al municipi, les autores han trobat testimonis per reconstruir-ne la seva història de 56, «només en cinc casos no s’ha trobat els propietaris originals ni descendents als que preguntar, però el 57% de totes elles encara són obertes». Per Rosselló ha estat «molt gratificant reconstruir aquesta part tant concreta de la història de Sant Josep, que està molt vinculada a les vivències dels vesins, perquè tothom tenim un record entranyable del nostre comerç de barri i un munt d’anècdotes que contar-ne, però alhora és un reflex de l’evolució que ha viscut la nostra illa».
Aversa, per la seva banda, ha destacat «la vida de botiguer i l’evolució que han hagut de fer aquests negocis per sobrevivir i adaptar-se als temps». D’una banda, el fet que sovint la botiga era també l’habitatge dels propietaris, «en 43 dels comerços era el cas», i pel caràcter gairebé de «servei públic» del negoci, els horaris han estat tradicionalment llargs. Així mateix, el fet que la botiga esdevenia sovint el punt de trobada dels vesins feia que molt sovint també s’acabés oferint servei de bar; almenys així és en 30 dels casos analitzats al llibre.
La majoria d’aquest comerç històric es dedicava als queviures i a l’alimentació junt amb altres productes, encara que també n’hi ha dos que eren exclussivament carnisseries i una botiga de brodats destacada com a Comerç Emblemàtic pel Govern. Amb una dispersió geogràfica notable, sovint es buscaven els punts amb major circulació de persones per ubicar-hi el negoci. Al recull es citen 11 botigues de Sant Josep, 10 de Sant Agustí des Vedrà, tres des Cubells, 24 de Sant Jordi de ses Salines i unes altres 13 que han existit a Sant Francesc de s’Estany. El 45% de totes elles varen obrir portes abans del 1950 i la resta, a mitjan segle passat. Moltes comencen a tancar amb la irrupció dels supermercats, als anys 90 del segle passat, encara que prop de la meitat segueixen actives, només el 23% les exploten les mateixes famílies fundadores, també per la falta de relleu generacional en alguns casos.
La presentació del llibre forma part del programa de festes de Sant Josep 2023 en una iniciativa de la regidoria de Comerç. El llibre ha estat coordinat per Antonio Viñarás com a delegat de Patrimoni de l’Ajuntament.
